Acomiadaments: quins tenen dret a indemnització i com tributen

Moltes i variades són les consultes que, a diari, ens arriben a DADES i SERVEIS referides als acomiadaments i la seva tributació.

Abans de res, caldria explicar que l’acomiadament es defineix com la decisió de l’empresari d’extingir la relació laboral que vincula l’empresa amb el treballador. Els motius d’aquesta decisió poden ser variats i al mateix temps donen lloc a diferents tipus d’acomiadament.

El més  habitual seria el disciplinari (infraccions laborals) i l’objectiu o col·lectiu (majoritàriament per circumstancies econòmiques de l’empresa). Les altres formes d’extinció d’una relació laboral solen anar vinculades a decisions del treballador: baixa voluntària, baixa per jubilació, rescissió del contracte per canvis contractuals…

Quines són les extincions laborals que donen dret a indemnització?

Les extincions laborals més habituals que donen dret a indemnització serien les provocades per acomiadaments per causes objectives i els col·lectius (20 dies per any treballat). També l’extinció del contracte en supòsits de no acceptació de canvis contractuals com serien la mobilitat geogràfica o la modificació substancial de condicions de treball (20 dies per any treballat); els considerats, administrativa o judicialment,  acomiadaments improcedents (33 dies per any treballat) i, finalment, l’extinció dels contractes temporals (12 dies per any treballat).

Quines són les extincions laborals que no donen dret a indemnització?

Les més habituals serien aquelles que depenen de la voluntat del treballador, com són la “baixa voluntària” i “baixa per jubilació”. Mentre que, de les que depenen de la voluntat de l’empresari, hi trobaríem l’acomiadament disciplinari.

Tributen les indemnitzacions per acomiadament?

Tota percepció que el treballador rep de l’empresa té la consideració de rendiment del treball i, per tant, tributa. No obstant això, i d’acord amb l’article 7.e de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, s’hi estableix que estaran exemptes de tributació les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador, en la quantia establerta amb caràcter obligatori a l’Estatut dels Treballadors, en la seva normativa de desenvolupament o, si s’escau, en la normativa reguladora de l’execució de sentències, sense que pugui considerar-se com a tal establerta en virtut de conveni, pacte o contracte.

A més s’estableixen dos límits. El primer, en relació als acomiadaments objectius on queda exempta la part d’indemnització percebuda que no superi els de l’acomiadament improcedent. En segon lloc, un límit absolut de 180.000 euros.

Per tant, i com a regla general, quan el treballador percep una indemnització legal i no pactada aquesta estarà exempta de tributar.

Quines indemnitzacions tributen?

Les pactades o les establertes per contracte laboral, com ara les indemnitzacions dels contractes temporals.

Les indemnitzacions que superin els 180.000 euros.

Les que percebi el treballador quan l’Estatut dels Treballadors no especifica cap indemnització.

Llavors, quan t’acomiaden per qualsevol motiu, la majoria dels casos per causes disciplinaries, i no obstant això l’empresa t’abona una indemnització, aquesta tributa?

Aquests casos es donen quan l’empresari vol acomiadar un treballador i no té proves suficients per justificar un acomiadament disciplinari o per causes objectives. Moltes vegades davant la dificultat o impossibilitat de poder justificar una apropiació indeguda, un insult, una transgressió de la bona fe contractual, una disminució voluntària i continuada del rendiment…  l’empresari opta per abonar la màxima indemnització amb l’esperança d’evitar el procediment judicial.

Quan s’abona aquesta indemnització l’empresari té l’obligació de fer tributar la indemnització. El treballador podria evitar aquesta tributació interposant demanda i passant per un acte de conciliació via administrativa on l’empresari reconegui la improcedència de l’acomiadament.

En aquests casos l’Agència Tributària podria entendre que realment hi ha un pacte encobert formalitzat davant d’un acte de conciliació i, per tant, fer tributar aquesta indemnització. No obstant això, en la majoria dels casos no és així ja que l’origen és un conflicte laboral i l’acte de conciliació administratiu previ permet la seva resolució, tot i que en molts casos s’aboni una indemnització o reconeixement de la improcedència de l’acomiadament.

Dit això, l’Agència Tributària, i en última instància la jurisprudència, ens mostra quins serien els indicis per considerar que l’acte de conciliació previ ha estat utilitzat de forma fraudulenta i, per tant, la indemnització no estaria exempta: així per exemple l’edat (seria un indici sobretot quan després de l’acte de conciliació el treballador va a l’atur i després accedeix a la jubilació); quan s’accepta una indemnització molt inferior de la quantia que li pertocaria legalment al treballador i qualsevol altre indici que pugui demostrar una negociació, falta de forma…

A DADES i SERVEIS et recomanem disposar sempre de la documentació adequada i  acreditativa de l’acomiadament. De la mateixa manera, la indemnització s’hauria d’ajustar als paràmetres legals.

Si necessites més informació no dubtis en contactar amb nosaltres.

Entrades Relacionades

DADES & SERVEIS S.A. utiliza cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor navegación y servicio, analizando sus hábitos de navegación en nuestro sitio web.

Al continuar navegando, entendemos que acepta su uso. Para cambiar su configuración u obtener más información consulte nuestra Política de Cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies